TERÀPIA REGRESSIVA

La major part de les tradicions religioses i místiques del mon admeten la existència d’algun tipus de reencarnació. Fins al segle IV després de J.C el cristianisme reconeixia la doctrina de la reencarnació. L’any 325 després de J.C, amb el concili de Nicea, es va dotar la Bíblia del seu contingut actual, rebutjant quasi tots els passatges evangèlics que feien referencia a la preexistència, que era el terme utilitzat antigament. El fet de tenir aquesta creença donava al ser humà una individualitat de guiar-se per la seva pròpia responsabilitat, essent més lliure i poderós però, és clar, restava poder a la jerarquia eclesiàstica. A occident, el concepte de reencarnació va ser totalment suprimit, tot i que va continuar vàlid per milions de seguidors de les religions orientals.

Al llarg de la historia occidental hi han hagut persones estudioses del ser humà amb la seva integritat que no han deixat d’investigar i constatar sobre la qüestió de la existència d’altres vides. La persona que ha aportat més credibilitat i divulgació a aquesta teoria ha estat el psiquiatre americà Brian Weiss. En els seus llibres plasma la recerca duta a terme a partir de les seves consultes amb una apreciació terapèutica que realment commou. En anar a publicar el seu primer llibre es deia: On m’he fica’t! la meva reputació com a cap dels psiquiatres de Californià anirà pel terra, fins i tot seré titllat de boig. En realitat es va produir un efecte invers al que ell temia i actualment és una persona reconeguda a nivell mundial per les seves conferencies, tractaments i en la formació de professionals en teràpia regressiva.

Personalment he arribat a aquesta creença d’una forma fluida o sigui que la vida m’hi ha anat duent. Des de ben petita m’he caracteritzat per posseir una mena de sensibilitat per percebre el món real, el visible i l’invisible, diferent als demés. En lloc d’apagar-se aquest “do” sota la incomprensió del món que m’envoltava verifico que la meva pròpia naturalesa m’ha portat a fer-lo flamejar amb força. He arribat al punt d’escriure un llibre “ A MIS DOS SOLES”, sobre una meva vida anterior, amb una facilitat i unes trobades “causals” que m’acompanyaven a cada passa, que jo mateixa quedava sorpresa. És això el que m’ha guiat per seguir la missió de l’ànima. Crec, que els successos “fortuïts” de les nostres vides es podem atribuir al desplegament d’un pla diví ple de significat pel nostre creixement personal i també col·lectiu. Va ser després d’aquest procés d’escriure el llibre que em vaig plantejar formar-me en la teràpia regressiva segons l’escola de Brian Weiss. Crec que tan sols amb el fet d’escriure es va produir en mi una curació i aprenentatge que ben segur va ser el que em va motivar a oferir ajut als altres.

La teràpia regressiva es bassa en el fet de posar llum a aquesta part fosca del nostre inconscient o subconscient on hi ha memòries enterrades que ens segueixen condicionant en la vida actual i que ens impedeixen evolucionar com a sers humans, al mateix temps fan que ens quedem atrapats en el sofriment o la incomprensió.

Aquestes memòries poden provenir de la vida actual i sovint un treball terapèutic de la infantessa del pacient o en el seu sistema familiar és prou convenient i efectiu. Tot i així, guiada per la meva experiència estic convençuda que les vivències traumàtiques de la infantessa estan arrelades en d’altres llocs llunyans en l’espai i el temps. Crec que en determinats moments de la vida i depenent de la persona, cal que es treballin de soca-arrel per sanar-les. Bona part d’aquesta teràpia gira entorn a la creença de la recuperació de l’ànima.

Sens dubte crec que la terra és una escola. En aquesta aula de la vida venim a aprendre, a equivocar-nos, a repetir curs, a copiar del company, a sentir el dolor, a oblidar, a recuperar la memòria de qui som i a tornar a unir-nos a l’energia o consciencia més elevada. I així anem vivint vides, on aprenem l’anatomia del cos i de l’ànima, a guarir les seves ferides i a separar el que és autèntic del que es palla. Així ens anem alliberant del llast que ja no ens serveix i que ens allunya de nosaltres mateixos. Connectem amb la nostra essència i obtenim la força necessària per trencar qualsevol barrera i anar cap a la llum. En dir aquestes paraules he visualitzat unes imatges de la meva joventut: Observo al pare un diumenge al matí vorejant amb les seves passes els camps sembrats, ell mira com puntegen les llavors que ha sembrat fa uns dies. El noto tranquil i cofoi pel seu treball. Aquestes imatges em fan reflexionar. El meu compromís com a terapeuta parteix del mateix lloc que la mirada del pare. Tot i haver adquirit uns coneixements, unes pautes, una formació per poder exercir com a terapeuta .... raono que és la pròpia natura de la persona que està estirada damunt la camilla la que surt de la terra i punteja per seguir el seu propi camí, alliberant-se de la pellofa. La lliçó que em va donar el pare amb la seva serenor és que tot i que ell va preparar el terreny i sembrar la llavor... la màgia de la vida és la que fa la resta. Quan dic màgia em refereixo a aquesta part energètica que no distingim amb els nostres cinc sentits i que té la capacitat de fer esclatar la llavor, abandonant la pellofa, per anar cap amunt fins que treu el caparró amb empenta i surt de la terra. Ha germinat amb la intenció de seguir la llum i fer el seu procés natural.

De fet ha quedat palès que l’energia ho transforma tot, incloent el nostre propi cos. Considero, que a partir d’aquest punt puc començar a parlar de l’ànima. Defineixo l’anima com aquesta part energètica individual connectada a l’oceà més gran de consciencia que conforma “Tot el que ÉS”. Per les persones més escèptiques intentaré explicar el que ens és invisible als ulls. Protegint o embolcallant el cos físic, hi ha una part energètica o aura (que ha pogut ser fotografiada per la càmera Kirlian). L’aura està composta pels cossos anomenats subtils: El cos eteri, el cos emocional, el cos mental, el cos astral, el cos del patró o plantilla etèria, el cos celestial i el cos causal. Cada un d’ells, relacionats amb els chakres, té la seva pròpia freqüència i funció, ocupant el seu espai simultàniament, sols que cada un s’estén més enllà de l’anterior. La creació del cos físic parteix d’aquesta part energètica i no a l’inrevés. Els bloquejos que hi ha en el cos físic i que generen la malaltia s’inicien en aquests cossos. Menciono el càncer com una d’elles. És pot dir que és més fàcil curar aquest bloqueig quan encara no s’ha manifestat físicament com a malaltia.

Quan esdevé la mort, tots els cossos subtils es desprenen del cos físic i és per aquest motiu que el cos es descompon, en no tenir la matriu energètica que l’aguanta. El que no mort o no es pot descompondre es l’energia que els estructura. Tot el que hem viscut queda gravat en el cos subtil corresponent. Així, els traumes o ferides físiques queden inscrites i si per exemple la lesió va acompanyada d’una forta emoció quedarà registrada en el cos emocional. Si alhora m’estic dient quelcom, a nivell mental, aquest pensament quedarà gravat en el cos mental... O sigui queden impressions de les vivències dels nostres cossos energètics més enllà de la mort física. Elles afecten la nostra vida actual sobretot si es produeix alguna situació similar que les reactivi per ressonància. La teoria de la ressonància electromagnètica és la que millor explica la manera com s’emmagatzema la informació en els camps energètics i la seva transmissió psíquica d’una vida a l’altre.

Sovint constatem que davant d’una situació estem reaccionant d’una forma exagerada, fora de lloc... o sigui que la causa que ha provocat la nostra resposta no justifica la nostra reacció. Això vol dir que estic responent a aquesta persona o situació amb una carga emocional afegida possiblement originada en el passat i ara la situació concreta o persona l’ha activat de nou. Quan una persona es sotmet a teràpia regressiva normalment manifesta que ha provat diverses teràpies i que no alleugen el seu malestar. Té consciencia que li és difícil estar en el aquí i ara, amb tota una sèrie de dolències, “símptomes”, que li dificulten l’anar endavant. La terapeuta valent-se de diferents tècniques ajuda a entrar en un estat de focalització de l’atenció que ens permet connectar amb els records arxivats del nostre subconscient i reviure’ls. Llavors la experiència es processa a nivell físic, mental i emocional. Tan sols així, al fer-ho d’una forma completa, es van alliberant els nusos energètics. Es tracte de desactivar les memòries d’aquests cossos subtils, esborrant vots, promeses, acords, declaracions.... Desactivant comportaments i reaccions que sovint són inconscients. El pacient en tot moment té consciencia i escull el que desitja entendre, revisar i potenciar. Els factors terapèutics de la teràpia regressiva ens permeten entendre situacions de les nostres vides. Sobretot deixar de projectar en l’altre i fer-nos responsables del que és nostre. I que l’altre tan sols es un mirall on es reflecteixen ferides de l’ànima que no tenim sanades o resoltes. De fet és responsabilitzar-se de la pròpia vida fent una mirada més enllà del que és veu amb els cinc sentits. Adonar-se que aquests símptomes que preocupen i es volem eliminar només són la punta de l’iceberg de quelcom mes profund que no es pot veure.

Durant la meva experiència exercint de terapeuta he pogut veure curacions sorprenents, podria esmentar un grapat d’ells, tot i que per a mi una de les mes extraordinàries va ser el d’un pacient de poc més de quaranta anys que patia un insomni repetitiu, dormia només de dos a tres hores diàries i mal dormides. Ho resumeixo en poques paraules: “En una vida passada era un nen jueu de dotze anys presoner en un camp de concentració. Ell va aprendre a fer-se invisible per poder sobreviure, havia d’estar expectant i controlant tota la nit...”. Aquest estat emocional va quedar imprès en ferro roent en els seus cossos energètics, per això l’home en la vida actual continuava amb el seu control nocturn, a pesar de no haver-hi cap necessitat. Després de la teràpia el pacient gaudeix d’un són reparador, dormint unes quantes hores més. Les seves paraules van ser: Es increïble! M’he quedat sense paraules. He entès tantes coses! Hi haurà un abans i un després de la sessió.

Acabo dient que en rellegir l’article m’adono que mostro una opinió manifesta de l’existència de vides passades. Vull transmetre que aquesta visió té bona part del seu alè en les xocants sincronitzats que es produïen en la meva vida quotidiana mentre anava escrivint el llibre que he mencionat abans. En dir això sento gratitud envers la màgia de la vida. Reitero que en dir màgia vull dir en el poder de la naturalesa divina que tots posseïm. Tan de bo, a raó dels temps que vivim, hi haguí, cada dia més, aquesta consciencia de recuperar la saviesa que ens ofereix l’univers des del principi dels temps. Recordem que ella va a favor de l’evolució del ser humà.

Nota: L’article conte extractes del curs de regressions, impartit en “El Instituto Español de Terapia Regresiva”.

MLLuïsa Valls Carreres

Massatge Terapeutic Dr. Sagrera-Ferrandiz, Reflexologia Podal, Reflexologia Chakres, Drenatge Limfatic, Digitocupuntura, Reiki, Terapia regressiva.