REFLEXOLOGIA PODAL

REFLEXOLOGIA PODAL

Abans de parlar sobre la historia de la reflexologia, permeteu-me unes paraules: La comunicació basada en el contacte és una necessitat bàsica i instintiva, que realment es posa de manifest quan hi ha una necessitat de sanar. La consciencia que aporta la reflexologia, sobre l’estat de salut d’una persona, permet adquirir una nova perspectiva sobre les causes d’un desequilibri en concret.

Se sap que la reflexologia té uns 4.000 anys d’antiguitat. Les pintures descobertes en la tomba del metge de Saqara, Egipte, ens mostren que ja es coneixien els beneficis terapèutics derivats de la manipulació de punts específics del peus. També es té coneixement que els xinesos utilitzaven la reflexologia junt amb l’acupuntura. En Occident aquesta tècnica va emergir a principis del segle XIX, a mans del doctor americà William Fitzgerald, que va ampliar els seus estudis a l’estranger, entre les ciutats de Viena i Londres. Quan va tornar a Amèrica va posar en coneixement del món mèdic la seva investigació sobre les tècniques de curació dels antics xinesos, entre elles el massatge de reflexoteràpia podal. Els seus propis experiments l’havien portat a descobrir que fent pressió sobre punts claus de les extremitats –principalment els peus– es podia recuperar el bon funcionament d’altres parts del cos, sense importar que fossin distants del punt on s’aplicava la pressió.

Va ser als anys trenta que la fisioterapeuta Eunice Inghan, que treballava a l’hospital ortopèdic San Petersburg de Florida, va contactar amb el doctor Joe Riley, un defensor i divulgador dels descobriments de Fitzgerald i va quedar fascinada pels veritables beneficis de la reflexologia. Va posar una consulta privada i les noticies de l’èxit dels seus tractaments van fer que acudissin a ella persones de punts llunyans per rebre tractament. La Sra. Inghan va escriure el seu primer llibre sobre reflexologia i després va obrir la primera escola dedicada a l’ensenyament d’aquesta tècnica.

A traves de la planta dels peus un terapeuta pot comprovar les connexions energètiques de cada àrea de l’organisme i, mitjançant una sèrie de tècniques, reforçar el sistema immunològic, reduir l’estrès, mitigar un dolor, depurar i drenar toxines o treballar les emocions profundes i les pors. Es poden treballar també les glàndules del cos que estan vinculades a cada un dels set chakres, o punts energètics, l’equilibri dels quals és vital pel bon funcionament del cos i de la ment.

En acabar una sessió de reflexoteràpia podal, sovint em venen les mateixes paraules al cor: “Realment, ha descarregat la seva pesada motxilla”. Els peus expressen el que està passant a la persona, tant en el seu cos físic com en l’emocional. Partint de la base de que cada òrgan del cos el regeix una emoció especifica, quan es troba un punt dolorós en el peu es un indicador de que hi ha un bloqueig en el fluid d’energia de l’òrgan que li correspon, generat per una emoció, diguem-ne, obturada. Com que els òrgans estan interconnectats, això comporta un desequilibri en tot el fluir energètic del cos. Es tracte que, en fer el massatge i anar-se afluixant el dolor, es vagi recobrant el fluir energètic equilibrat.

Quan s’atén a la persona de manera integra, la seva recuperació és extraordinària. Es curiós que, si s’observa el pacient abans d’iniciar la sessió i al finalitzar la mateixa, la seva cara reflecteix unes pinzellades de serenor. Encara estirat a la llitera, si li fas parar atenció, amb els ulls tancats, de la diferencia entre tot el costat del seu cos on s’ha treballat el peu i l’invites a que la compari amb l’altre costat, on encara no s’ha fet el massatge, envaeix al pacient una agradable sorpresa en adonar-se de la sensació de relaxament de tot el costat que s’ha treballat. I no és només una sensació, ja que la distensió és visible, si comprovem la llargada de la musculatura ajuntant els turmells d’ambdós peus.

Quan veig al client entrar en el lloc de teràpia amb el seu barnús blanc i el deixa penjat en el penjador de la paret, estirar-se amb ganes o amb un cert encongiment a la llitera, ja estic rebent una informació fiable del seu malestar o del seu estat general. L’alineació del seu cos estirat em parla encara més clar, a vegades amb una postura completament recta la persona es nota que està torta... Inquiet, comparteix que li fa mal el trapezi, les cervicals, l’espatlla dreta o esquerra, el genoll dret o esquerre, la zona lumbar, un nus en el plexe quan esta nerviós... m’envaeix aquesta consciencia que tots i cada un dels seus dolors són la veu d’un dolor emocional silenciat amb una imperiosa necessitat de manifestar-se.

El cos parla del que hem callat, el cos té memòria en un sentit molt més profund del que podem imaginar: fets no resolts de la nostra infància, traumes que van quedar en ell atrapats, ferides que arrastrem del sistema familiar, secrets, actituds..., un llarg etc. I si hom no atén aquest dolor ,ell, continua parlant amb més ímpetu fins que li fem cas. Mentre les meves mans segueixen repassant els punts reflexes amb aquesta comprensió, sovint el client s’obre a parlar-me amb una sinceritat i profunditat inusuals que em permeten acollir-lo i alhora transmetre els meus coneixements i llarga experiència, ajudant a que s’alliberi amb més facilitat d’aquests nusos energètics. Llavors, en acabar el tractament, és quan el pacient t’assenyala sorprès que el seu braç s’aixeca amb més facilitat o que ja no li fa mal, que el seu genoll es doblega com feia temps que no es doblegava i sense dolor, que el seu cap espès s’ha aclarit. “Vaja sensació de relaxament! Sóc una altre persona. Camino molt més lleuger que quan he entrat, és increïble!” –repeteix.

Amb el que he compartit, es fa evident que la reflexologia és un sistema de tractament integral. El peu es un mirall on es reflecteix, de forma sencera, la persona que estem tractant. Tot funciona millor quan vèiem el pacient com una totalitat, en lloc de considerar-lo com un conjunt de parts separades, a les quals hem d’eliminar els símptomes. És a traves d’aquesta visió holística quan en veritat milloren les funcions corporals i això alhora estimula el procés de curació natural a fi que l’organisme funcioni recuperant el seu equilibri.

Com a terapeuta, estimo en gran manera aquesta pràctica que m’ha permès durant anys tractar diversitat de dolències. Pot ser perquè m’és fàcil arribar a aquesta part profunda del ser humà que ha generat el símptoma o malaltia i a traves d’ella encaminar al pacient a anar-se recuperant.

Per acabar, dir que és sorprenent com una tècnica tan simple d’aplicar, comparada amb la sofisticació d’altres mètodes de tractament, tingui uns resultats realment tan efectius.

MLLuïsa Valls Carreres

Massatge Terapeutic Dr. Sagrera-Ferrandiz, Reflexologia Podal, Reflexologia Chakres, Drenatge Limfatic, Digitocupuntura, Reiki, Terapia regressiva.